Per a tots els que tenim gossos com a mascotes, els passejos en aquesta època de l’any
solen ser una odissea, ja que sabem que la processionària fa acte de presència en
els nostres boscos. Des d’AKAI ens hem proposat recordar alguns dels aspectes
més rellevants a tenir en compte en relació a la processionària.
La processionària és una eruga que baixa de les copes dels pins, on té el seu
niu, fins al terra. Durant l’hivern la processionària es refugia del fred en aquests
nius de color blanc. Quan arriba la primavera, surten del niu per a transformar-se en
papallones.
Trobar-les a terra en fila índia, en processó, els ha donat el seu nom. Amb les
altes temperatures i la sequera d’enguany, l’estacionalitat de l’aparició de la
processionària (típicament de febrer a abril) s’ha avançat, i ja fa mesos que
veiem erugues en els camins dels boscos de pins.
Per a ajudar-nos a oferir un passeig segur als nostres gossets, hem tingut una
entrevista amb la nostra veterinària de confiança, Paula Cañamero, que ens ha donat
uns consells pràctics.
Per què és perillosa la processionària per als gossos?
Perquè la processionària del pi conté uns pèls urticants que en entrar en
contacte amb el gos generen una resposta inflamatòria que pot anar de lleu a
severa depenent del grau de contacte, la zona del gos afectada i la rapidesa del tractament.
El caràcter explorador i curiós dels gossos els fa especialment susceptibles a entrar en contacte amb la processionària que els afecta principalment en la zona facial (llavis, parpelles, llengua i vies respiratòries).
Què hem de portar en la motxilla quan sortim a passejar amb el nostre gos per
zones on pot haver-hi processionària?
Es recomana portar sempre aigua per a rentar la zona d’exposició amb l’ajuda d’un
drap o tovallola per a evitar que els pèls urticants ens afectin a nosaltres. Una vegada
apareix la inflamació, un drap humit amb aigua freda ajuda a calmar la picor i abaixar
la inflamació. La millor prevenció, no obstant això, és evitar l’exposició. Cal
vigilar sobretot quan passegem per zona de pins (buscar els nius en els arbres,
erugues en el sòl i portar al gos lligat).
En cas que el gos entri en contacte amb la processionària, com ho sabré?
Habitualment s’observa la pròpia exposició però si no ho veiem, poden haver-hi
símptomes que ens ho facin sospitar. Solen presentar-se amb picor i es graten
constantment la zona de la boca, bavejen excessivament i podem observar
deglució constant i nerviosisme que evolucionen a una inflamació severa de la
cara, així com de la llengua i boca i en algunes ocasions de les vies respiratòries.
Què haig de fer i amb quin grau d’urgència si crec que el meu gos ha tingut
contacte amb la processionària?
Davant un contacte el primer que cal fer és netejar la zona afectada amb
abundant aigua per a llevar les restes de toxina i pèls urticants que puguin quedar.
Utilitzar aigua tèbia/calenta ja que ajuda a inactivar la toxina i usar un drap o guants
per a evitar que ens afecti a nosaltres en entrar en contacte directe. En cas que
sospitem d’afectació en la llengua és important rentar-la de dins cap a fora
per a evitar que s’empassin els pèls urticants. Després és necessari portar al més aviat
possible al gos al veterinari perquè puguin avaluar el grau d’afectació i
administrar el tractament adequat.
Què puc esperar quan vagi al veterinari? Què se’ls fa als gossos? És una medicació? Via oral?
El veterinari realitzarà un examen físic general de l’animal i una exploració
exhaustiva de la zona afectada per a avaluar la gravetat i decidir el tractament
adequat. Per sort, la majoria dels casos són lleus i agafats a temps, i amb l’administració de corticoides intravenosos o intramusculars s’aconsegueix resoldre el problema.
En els casos més greus l’animal pot requerir hospitalització per a suport d’oxigen
i administració de medicació complementària, i fins a la necessitat de
realitzar una petita cirurgia per a la col·locació d’una sonda d’alimentació (ja que
en alguns casos pot aparèixer necrosi severa de la llengua).
M’afecta a mi la processionària?
La processionària pot afectar les persones si entrem en contacte amb les erugues o
els pèls urticants, són especialment vulnerables els nens petits que poden
intentar agafar-les o tocar-les.
Recorda, la millor actuació és la prevenció!